======================================================================================================

divendres, de febrer 29, 2008

¿És "The constant" el millor capítol de Lost?


SUPOSO QUE AIXÒ QUE DIU AQUEST MISSATGE NO POT SER CONSIDERAT UN SPOILER, PERÒ SI ALGÚ NO ÉS AMIC DELS SPOILERS, QUE DEIXI DE LLEGIR PER SI DE CAS...

Potser no és el millor, n'hauria de recordar uns quants de collonuts, sobretot alguns de la primera i la segona temporada, però "The constant" té números per situarse en el top five del millor de Lost. Després de quatre capítols que em provocaven plaer i impaciència al cinquanta per cent, el 4x05 m'ha fet reconciliar completament amb la sèrie i desdir-me dels meus dubtes sobre la capacitat dels guionistes per crear emocions i, per fi, començar a desvetllar grans preguntes (una). Tot i que encara queden molts misteris per resoldre, "The constant" ha obert per fi una porta a la comprensió d'alguns dels més importants.

En Carlton i en Damon s'han guanyat un enorme vot de confiança.
Si en Ferran Monegal entrevistés aquests dos, no els hauria de clavar cap de les seves mossegades, sinó que hauria de treure's la dentadura postissa i clavar-los la mamada més salvatge de la história de la humanitat.

Lost és més viva que mai.

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Tenia preparat un post especial per aquest episodi, però veig que se m'ha avançat. Quatre pinzellades.

a) Està en el Top Five, sense cap mena de dubtes, al costat del pilot i d'aquell sobre el Paolo que era toto Twilight Zone.

b)Desmond ha estat, des que va aparèixer, el meu personatge favorit. I, a més, el més interessant. Els seus episodis són punts d'inflexió en la sèrie.

c)Si no és el millor, si és dels més reveladors. El component sci-fi passa del segon pla al primeríssim pla.

d)Se'ns desvetllen tantes coses: la roca negra, la fundació Hanso, Daniel Faraday, la Penny...

e)És emocionant i emotiu.

f)És un puto episodi d'Alias, l'Abrams més pur, amb diaris secrets i misteriosos viatgers del temps. Rambaldi 100%. Com també ho va ser el sensacional episodi de Sayid.

g)Confirma que la quarta temporada és, de moment, i de bon tros, una puta meravella de la televisió, a anys llum de qualsevol altra cosa que estiguin emetent.

Senyor Giménez ha dit...

Jo tenia dubtes sobre la quarta, perquè els capítols m'agradaven però tenia la sensació que seguiriem movent-nos en cercles però que mai anirien al gra. Per sort, m'equivocava.

Senyor Giménez ha dit...

Aprofitant que estic a casa malaltó he tornat a veure'l i m'ha tornat a deixar flipat.

Coincideixo en el que fa referència a en Desmond, també és el meu preferit (bé, potser rivalitzant amb en Hurley, a qui cada cop donen menys escenes). A més, aquest temporada i aquest capítol en particular ens ha regalat un nou personatge que promet grans moments: en Daniel Faraday. El seu misteri fa pinta de ser dels més interessants que ens queden per descobrir.

Pansete ha dit...

Desmond rules, i molt!! Per mi, l'episodi més brillant segueix sent el del Paolo i la seva amant: una història que no fa avançar la gran trama de "Lost" però que, tot i ser un exercici d'estil completament gratuït, funciona com un puto rellotge suís.
Els guionistes de Lost la saben llarga...

Pansete ha dit...

I per cert: en veure el final de la 3 vaig pensar ¿como collons s'ho faran per que els "flashforwads" no facin decaure l'interés del que passa a l'illa? Doncs la quarta temporada és la resposta.

Freak ha dit...

Així com va la cinquena temporada... crec que es pot confirmar que The Constant ha estat el millor episodi, fins ara, de tota la sèrie. I en Desmond el millor amb diferència.