======================================================================================================

dijous, de febrer 28, 2008

La fascinació del guionista passerell

Estic a l'oficina, miro al meu voltant i veig que ara la meva feina està lligada a persones associades a la meva mitologia mediàtica: La Ventana (amb Xavier Sardà), Tot per l'audiència, Crónicas Marcianas, Esta noche cruzamos el Missisipi, Moros y Cristianos, El Informal...

És com si hagués ascendit a l'Olimp i estigués mirant cara a cara els Déus que tants anys he adorat. Però després del xoc inicial, ni els Déus són tan perfectes, ni jo tan mortal, ni aquesta etapa el final del camí, només el punt de gir al final del primer acte (si volen els Déus).


5 comentaris:

albert ha dit...

Digui'ns on és. Porfa.

Pansete ha dit...

Què bonica, la darrera frase... Snif, snif... Mamosiona!!

Questionaire ha dit...

Una mica de SER, potSER?

El Gimene ha dit...

Una mica de Gest i una altra mica de Music

Pansete ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.