Estic a l'oficina, miro al meu voltant i veig que ara la meva feina està lligada a persones associades a la meva mitologia mediàtica: La Ventana (amb Xavier Sardà), Tot per l'audiència, Crónicas Marcianas, Esta noche cruzamos el Missisipi, Moros y Cristianos, El Informal...
És com si hagués ascendit a l'Olimp i estigués mirant cara a cara els Déus que tants anys he adorat. Però després del xoc inicial, ni els Déus són tan perfectes, ni jo tan mortal, ni aquesta etapa el final del camí, només el punt de gir al final del primer acte (si volen els Déus).
5 comentaris:
Digui'ns on és. Porfa.
Què bonica, la darrera frase... Snif, snif... Mamosiona!!
Una mica de SER, potSER?
Una mica de Gest i una altra mica de Music
Publica un comentari a l'entrada