Un semàfor sempre saps de quin pal va, una vaca no.Ara que, per motius que no venen al cas, m'estic convertint en un bon coneixedor de com era la vida al camp a principis dels segle passat, i tot i els bons valors i les bones ensenyances que estic extraient de la meva recerca, em veig en la necessitat de proclamar el següent:
QUINA SORT HAVER NASCUT A LA CIUTAT AL 1974 I NO AL CAMP AL 1874!
Menys vaques i més semàfors, collons!
Menys vaques i més semàfors, collons!
8 comentaris:
Ui ui ui quan arribi el senyor Gené... (que d'acord, no té 130 anys però és de camp i n'està orgullós).
És que quan surto de la ciutat em ve com un atac de nervis que em fa dir coses com aquesta. No em puc controlar. Espero que Mr. Gene em sàpiga entendre.
Ressuscito de les meues horripilants vacances (i això que m'estic llegint Montecristo) per a dir: NO!
A les vaques tothom els hi fa cas. Als cotxes, no.
Tornaré.
Espero que Montecristo no sigui el causant de l'horror vacacional.
No, és el (mal)temps. Pot estar tranquil.
No s'emprenyi, home, el que passa és que el meu cos funciona amb dióxid i monóxid (mmmh, què bó!)de carboni. Quan surto de la ciutat i respiro massa oxígen se me'n va la bola.
Crec que ja sabem en quin programa treballa.
Surti més de ciutat. Veurà que també hi ha coses interessants.
Ho confesso: treballo a "Jara y sedal"
Publica un comentari a l'entrada