... després d'una setmana de bloqueig total, de pensar que no seràs capaç de treure una idea de dins d'aquella cosa que tens entre el coll i el cabell, d'imaginar-te que en qualsevol descobriran que ets un frau, de pensar que hauràs de tornar a la fàbrica, de creure que tot ha estat un somni del que ha arribat el moment de despertar...
I quan arriba de nou el moment en què els pensaments surten pràcticament sense proposar-t'ho, et preguntes: ¿cada cop que no em surten les coses a la primera he de posar-me així de tonto? I la resposta és que sí, però no importa, perquè res no té importància quan la cosa rutlla dins el teu cap i arriba als dits i piques la tecla.
Tot funciona un altre cop.
3 comentaris:
Senyor Gimene, de vegades em fas por. Quan llegeixo coses com aquestes o d'altres pors i "sentiments" que has escrit, penso que jo les podria signar també. Crec que tu i jo ens assemblem força.
M'alegro que tot et vagi bé i espero que duri.
El pitjor de que la cosa rutlli és que acostuma a ocupar massa memòria RAM de dins de la cloca a temps complet.
Home Albert, me n'alegro de no estar sol en les meves estúpides desgràcies personals ;-)
Publica un comentari a l'entrada