Corria l'any 1998, jo era un jove estudiant que només practicava el sexe amb sí mateix. Com acostuma a passar, a l'escola d'audiovisuals vaig acabar-me ajuntant amb altres joves que només practicaven el sexe amb ells mateixos i com a treball final del Cicle Formatiu vam parir aquest curtmetratge de temàtica romàntica i turmentada. Afectat, pretensiós i, sobretot, mal iluminat, "Inspiración" representa tota una fita en la història de la narració cinematogràfica: difícilment ningú podrà tornar a caure més baix i, a sobre, prenent-se tan en serio una història tan previsible com mal explicada. Només així s'entén que mesos després aconseguissim arribar al més alt de l'audiovisual català, la torre de Collserola, que vam visitar en una plàcida excursió que recordem amb nostàlgia i certes molèsties al recte.
Ah, i riguin tant com vulguin amb el meu lamentable "cameo".
PD: El pitjor de tot és que aquest tipus de coses se suposa que un mateix prefereix ocultar-les, però per això aquest missatge té el títol "Autodestrucció".
dilluns, d’octubre 29, 2007
Autodestrucció
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
No coneixiem aquesta altra faceta seva:
http://www.youtube.com/watch?v=ayW_ZPr_dfo
BRUTAL.
Una pregunta, el 98 tenia vostè uns 23 anys si no vaig errat, no?
Els de la generació X vau patir l'innombrable.
generació X i a sobre lleig i gras, imaginis...
És curiós que vosté ja surti intentant, sense sort, actualitzar el blog.
Si li serveix de consol, li diré que jo, fa forces anys, també portava unes ulleres tan desafortunades com les que vosté llueix.
Conclusions després de veure el curt:
- La inspiració t'ha d'agafar treballant.
- Pots trobar la inspiració en una ampolla de Cardhu.
- Combinar pastilles i Eristoff és dolent.
Publica un comentari a l'entrada