======================================================================================================

divendres, de febrer 22, 2008

Immolar-se




En els últims mesos he tingut la tendència creixent de fer coses que només poden portar-me (o m'han portat) maldecaps. Vet aquí les més destacades:

- Apuntar-me al gimnàs. Quatre mesos (aprox) de fidel assistència. Fa dues setmanes que no hi vaig. Conseqüències: accentuat sentiment de culpa.
- Matriculació a la Universitat Oberta de Catalunya per estudiar Humanitats i complir el vell somni de deixar de sentir-me inferior davant els que sí que tenen un títol universitari. Conseqüències: abans de començar ja m'estic penedint, el sentiment d'inferioritat tampoc no és tan greu.
- Escoltar els consells del meu guru i fer un dejú voluntari de nou dies per purificar el meu cos i treure'm uns quilets. Conseqüències: vaig durar tres dies, constatació de la meva escassa voluntat. Petita depressió. Gana.
- He deixat de prendre café. Conseqüències: ara, a la màquina de la feina, prenc xocolata. No sé què és pitjor.
- Després de vàries setmanes abonat als tetra briks de vi del Lidl he decidit que només prendré alcohol en ocasions especials. Conseqüències: em prendria una copa (o un brik sencer) ara mateix.
- Casament. Conseqüències: grans dubtes i sentiments de culpabilitat a l'hora d'elaborar la llista de convidats (i això que passo de convidar la família, gran alleujament). Petita ansietat.
- Intent d'escriure un llargmetratge. Conseqüències: futur desencís davant el fet que no hi haurà manera de vendre'l.

Oh, infeliç! El temps dirà...

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Home, en la majoria dels casos són victòries a mitges. Miri lo del gimnàs, jo no n'he trepitjat mai cap -ni ho penso fer-.

Això sí, li aconsello tornar al cafè.

mrpage ha dit...

-El varem advertir. Això del gimnàs passa a tothom.
-Jo tampoc tinc carrera. I què?
-Jo també m'hauria de purificar. Per això bec lejia.
-Begui cafè, per favor. Sense no es pot viure.
-Vi en tetra brik i del Lidl. Pensava que això només ho feia el meu avi.
-No s'oblidi de comprar peladilles... Ai no que això es fa a les comunions!
-Si no el pot vendre jo li compraré. N'hi puc donar 20€.

Senyor Giménez ha dit...

Sr. Albert, li prenc la paraula respecte als 20 euros. Si no rebo ofertes millors, és seu.

És curiós, però això del café ho porto molt bé. Només tinc ganes de suicidar-me tres o quatre cops al dia.

Pansete ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pansete ha dit...

Per la feina que vosté fa és necessari/recomanat/indispensable tenir un títol universitari? O és més cosa seva?

Senyor Giménez ha dit...

És cosa meva i de la meva educació. Quan era petit semblava que l'únic destí possible per no acabar netejant els vàters d'un McDonald's era estudiar una carrera. Vaig aconseguir desmarcar-me'n, però amb el temps he anat sucumbint a aquest pensament que pensava que havia desterrat. Dijous, comença el semestre, primera parada: História del pensament filosòfic i científic. Manda huevos.

Questionaire ha dit...

Jo no tinc títol universitari i hi ha dies que no cobro més de 4.500 €. No es preocupi, home.

set sota zero ha dit...

La Obregón té títol universitari i aixó pot pagar-se el botox.

Ghandi ha dit...

Li canvio un títol pel llargmetratge i una xocolata. Si accepta, per fí m'hauran servit d'alguna cosa els quatre anys de sociologia.