No sé si cada dia, però sí cada setmana, els mitjans de comunicació ens regalen noticies com de la que ens parla aquest article.
Addictes als videojocs com aquest nen, addictes a la pornografia, a Internet, al sexe, al menjar, a trallar el menjar, a l'exercici físic, als avenços tecnològics, a les séries de TV, a la feina, al telèfon mòbil... Dia a dia se n'afegeixen de noves. Els diferents centres d'estudis psiquiatria en tipifiquen constantment però em temo que tot això no és més que una manera de fer-se publicitat similar a la de crear polèmica.
Les addiccions només són símptomes d'altres problemes, no són el problema. Si una persona pren Internet com a via d'escapament a la seva frustració i es passa setze hores al dia connectat , el problema no és Internet, el problema són la frustració i l'ansietat que aquesta provoca. El problema és que estem atrapats en una illa estranya i plena de perills i que no sabem com escapar.
Però és clar, reduir-ho tot a una explicació tan senzilla no és notícia. Per sortir als diaris cal crear alarma, i així en el moment que veiem el fill o la parella connectats més de tres hores al dia pensarem que ha de visitar el psiquiatra o que hem d'anar a que un naturista ens doni una infusió ansiolítica.
En resum: crear alarma propicia un creixement del negoci, i en això estan.
Cada dia una nova addicció, un nou fàrmac, una nova patent, un nou malalt, una nova manera de generar beneficis.
Cada dia estem més perduts, i a ells ja els va bé.
======================================================================================================
dimecres, de març 14, 2007
Addictes a tot
Piolat per Senyor Giménez les 10:35:00
Etiquetas: no-mola, palla mental
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Jo sóc adicte als caramels "politos" de la marca Pifarré. També ho era als regalissos que feien aquests... però encara no entenc per què els van deixar de vendre. Ah! i també ho soc als "balines" d'aquesta mateixa marca.
I no! no sóc un espot publicitari de Pifarré.
si cada dia faig el mateix sóc un adicte al què faig cada dia?, sóc un adicte a la rutina ?, o sóc les dues coses ?
Jo sóc addicte als restaurants japos de buffet lliure i als xinos de tota la vida. Estic esperant que algun psiquiatra ho tipifiqui com a patologia.
Publica un comentari a l'entrada