Addictes a tot

No sé si cada dia, però sí cada setmana, els mitjans de comunicació ens regalen noticies com de la que ens parla aquest article.
Addictes als videojocs com aquest nen, addictes a la pornografia, a Internet, al sexe, al menjar, a trallar el menjar, a l'exercici físic, als avenços tecnològics, a les séries de TV, a la feina, al telèfon mòbil... Dia a dia se n'afegeixen de noves. Els diferents centres d'estudis psiquiatria en tipifiquen constantment però em temo que tot això no és més que una manera de fer-se publicitat similar a la de crear polèmica.

Les addiccions només són símptomes d'altres problemes, no són el problema. Si una persona pren Internet com a via d'escapament a la seva frustració i es passa setze hores al dia connectat , el problema no és Internet, el problema són la frustració i l'ansietat que aquesta provoca. El problema és que estem atrapats en una illa estranya i plena de perills i que no sabem com escapar.
Però és clar, reduir-ho tot a una explicació tan senzilla no és notícia. Per sortir als diaris cal crear alarma, i així en el moment que veiem el fill o la parella connectats més de tres hores al dia pensarem que ha de visitar el psiquiatra o que hem d'anar a que un naturista ens doni una infusió ansiolítica.

En resum: crear alarma propicia un creixement del negoci, i en això estan.
Cada dia una nova addicció, un nou fàrmac, una nova patent, un nou malalt, una nova manera de generar beneficis.

Cada dia estem més perduts, i a ells ja els va bé.